Poesia kaiera
Poesia kaiera
Gabriel Ferrater
itzulpena: Aritz Galarraga
2015, poesia
64 orrialde
978-84-92468-68-3
Gabriel Ferrater
1922-1972
 
 

 

Josep Carner

 

Gauaren goren eta ilunenean, ez dut sentitu nahi

kanpoan burrunbatzen den maiatzaren usaina, eta

txikia da lanpara, nahikoa liburuaren orrialde meheak

argitzeko, poesia, Carner,

zuk atzo eman zenidana. Duela bi urte eta lau hilabete

eman nion liburu hau beste neska bati. Harengan

pentsatuz irakurri ditudan hitzak, eta hark niretzat

irakurri zituenak, eta erabat berri direnak, orain

zuretzat irakurtzen ditudanean, pentsatuz zugan.

Hiruroi hitz egin diguten hitzak, elkarren antza

izatea eragin dutenak. Irauten duten hitzak,

egunak aldatzen diren bitartean, eta zentzuak berritzen,

berriro uler ditzagun eskainiak. Aberri bat nola.

 

Josep Carner

En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir / l’olor de maig que brunz a fora, i és petita / la làmpara amb què en tinc prou per fer llum / a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner, / que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos / que vaig donar quest llibre a una altra noia. Mots / que he llegit pensant en ella, i ella va llegir / per mi, i són del tot nous, ara / que els llegeixo per tu, pensant en tu. / Mots que ens han parlat a tots tres, i fan / que ens assemblem. Mots que romanen, / mentre ens varien els dies i se’ns muden els sentits, / oferts perquè els tornem a entendre. Com un pàtria.