Poesia kaiera
Poesia kaiera
Gabriel Ferrater
itzulpena: Aritz Galarraga
2015, poesia
64 orrialde
978-84-92468-68-3
Gabriel Ferrater
1922-1972
 
 

 

Egunsentia

 

Badoakit gaua, beste gau bat, eta eroritako

hegazkin erraldoi baten hegoa tartekatu da

urdin trinko haren eta leihoaren artean, eta zalantza egiten dut

berde arina ote den edo zilarra, bizitza

gehiegizkoa inposatuz umetokia

urratzen duen bisturiaren finezia jarraikia bezain

hotza, edo orobat argia bera, anai-arrebak

haserretzeko indar egiteaz nekatzen den umearen

eskua arrakalatzen duenean, auskalo balioko zer

ezkutatzen dienaren itxurak eginez, eta lasaituz doa

harrapakina, eta badakit ez dela ezer aterako

atzo nahigabe handiz nigan zegoenaz beste, eta hotza ematen dit

neure burua egun berri batez begiratzeak, listuz

betetako hezur, mamirik gabeko, gauaz lekora.

 

Punta de dia

La nit que se me’n va, una altra nit, i l’ala / d’un immens avió caigut s’ha interposat / entre aquell blau espès i la finestra, i dubto / si és un verd tenuíssim o si és plata, freda / com la insistent finor del bisturí que esquinça / l’úter amb la imposició de l’excessiva / vida, o també la llum mateixa, quan clivella / la mà del nen que es cansa de fer força per / irritar els seus germans, fent veure que els amaga / no se sap què de valuós, i va afluixant / la presa, i sé que res no en sortirà que no / fos ahir en mi desconsoladament, i em fa / fred de mirar-me un dia més, pinyol / tot salivat, pelat de polpa, fora nit.