Poesia kaiera
Poesia kaiera
Gabriel Ferrater
itzulpena: Aritz Galarraga
2015, poesia
64 orrialde
978-84-92468-68-3
Gabriel Ferrater
1922-1972
 
 

 

Però non mi destar

 

Ez sartu orain. Gal zaitez

hartxintxar kurruskatsu

eta tristeki arrosakaran.

Zoaz gutxika. Geldi zaitez

begiratzera zeinen iharrak dauden

ereinotz hostoak.

Ez bilatu kolore

argiegiko laranjak.

Hobetsi banbu

irrigarriak; lurrean iltzatuta

hil diren intsektu ero edo traketsen

bizkarrezurrak.

Erreparatu gauza zorrotzei

eta eskemei. Marra

urdineko azao arruntak:

bankuak dira. Biribil

hilak: bideko platanoen

motzondoak.

Utzi pasatzen hiru ordu,

eta sar zaitezke. Ikusten duzu

zer geratu den:

hautsontziak beteta

eta basoen erdiak

ezpainen gorri zikin.

Hemen bizi izan dira, eta zu

ez zeunden. Ez dizute ikusi

keinurik, ez dizute entzun

ezer esaten. Prestatu gin bat.

Izotzik ez: erabat urtua.

Eser zaitezke, sua harro dezakezu,

eta bizi izan direla sinetsi.

 

Però non mi destar

No entris ara. Perd-te / per la grava cruixenta / i tristament rosada. / Vés poc a poc. Atura’t / a mirar com són ertes / les fulles del llorer. / No cerquis les taronges / de color massa franc. / Prefereix els ridículs / bambús, com espinades / d’insectes folls o inhàbils / que han mort clavats en terra. / Fixa’t en coses rígides / i en esquemes. Els feixos / vulgars de ratlles blaves: / això són bancs. Rodones / mortes: són els monyons / dels plàtans del camí. / Deixa passar tres hores, / i pots entrar. Ja veus / tot el que ha quedat: / els cendrers més que plens / i la meitat dels vasos / bruta de roig de llavis. / Aquí han viscut, i tu / no hi eres. No t’han vist / cap gest, no t’han sentit / dir res. Serveix-te un gin. / No vulguis gel: tot fos. / Pots seure, atiar el foc, / i creure que han viscut.