Poesia kaiera
Poesia kaiera
Gabriel Ferrater
itzulpena: Aritz Galarraga
2015, poesia
64 orrialde
978-84-92468-68-3
Gabriel Ferrater
1922-1972
 
 

 

Paisaia figurekin

 

Bi erreaktore zerua zulatuz. Igotzen dira

hautsaren orratza sartu arte

eguzkizko ahanztura zabalaren bihotzean. Lur

arrasean, munduak ezkutatzen du senak ere

ihes egiten diola, eta bira egiten du maltzurkeria geldo

larderiatsuz: erabat bertikal

makurtzen zaigu, eta lerratzen gara bihar erdian

aurkituko dugun bizitzaren

ertzetara. Gaur igandea. Almendrondoek

barre egiten dute, oraindik biluzik, ikusirik beren burua

arroan behera itzal presazkoak

egiten dituzten erreka uretan. Prest,

dena dago prest, eta ezer ez da osorik

udaberri. Dena zaigu

sarkorrago horrela, mehar eta garden.

Dena sinesten dugunez, aberats ustekoak gara.

Zoriontsu zapore bakarra dastatzez,

uste dugu etorkizuna dastatzen ari garela. Bana ditzagun

gu guztiontzat etorriko diren egunak,

laranja baten atalak bezala. Tori.

 

Paissatge amb figures

Dos reactors corquen el cel. S’enfilen / fins a injectar l’agulla de polsim / al cor del vast oblit solar. Arran / de terra, el món amaga que també / li fuig el seny, i gira amb lenta astúcia / imperiosa: tota vertical / se’ns decanta, i llisquem cap a les vores / del viure que demà ens hi trobarem / al mig. Avui diumenge. Els ametllers / riuen de veure’s, nus encara, en l’aigua / dels rierols que fan les seves ombres / precipitades rasa avall. A punt, / tot és a punt, i res no té sencera / la seva primavera. Tot és més / persuasiu així, prim i translúcid. / Com que ens ho creiem tot, ens sentim rics. / Feliços de gustar tots un sol gust, / ens sembla que tastem futur. Partim-nos / els dies que vindran per tots nosaltres, / com els grillons d’una taronja. Té—