Poesia kaiera
Poesia kaiera
Gabriel Ferrater
itzulpena: Aritz Galarraga
2015, poesia
64 orrialde
978-84-92468-68-3
Gabriel Ferrater
1922-1972
 
 

 

Ez etxe bat

 

“Orain jartzen baduzu eskua

teilatu bat eginez

nire bekokian, izango da

osorik etxetxo bat:

bularra, pareta;

eta ezkutatzen naiz besoarekin,

beste paretarekin, osatzen duen

txokoan”.

            Eta kanpoan, maite,

begira kuxinen

mendikatea: maindireen

negu zabal lañoa

babesten zaizun abaroa.

Gailurrean, begira

lanpararen urre epela,

sartzean iltzaturiko eguzkia,

leun odolusten da

eta ez du esaten sufritzen duenik.

Gure paisaia duzu,

maite. Honaino iristeko

nik ere ibili ditut

zalantzazko bideak. Maite,

gorde aurpegia sakonago

nire bular zokoan.

Ez begiratu, eta ez utzi

zure begietan ikus nadin,

irudi dudazko,

harririk segurtasunik gabea.

 

No una casa

“Si ara poses la mà / que em faci una teulada / damunt del front, serà / sencera una caseta: / el pit, una paret, / i m’amago al racó / que fa amb l’altra paret, / el braç”. / I fora, dona, / mira la serralada / dels coixins: el recer / on se’t recull el càndid / ample hivern dels llençols. / A la carena, mira / l’or tebi de la làmpara, / sol clavat a la posta / que sagna delicat / i no diu que sofreix. / És el nostre paisatge, / dona. Fins arribar-hi / jo també he corregut / camins dubtosos. Dona, / amaga més la cara / al racó del meu pit. / No em miris, i no em deixis / veure’m dins els teus ulls / la figura poc certa, / sense pedra ni aplom.