Poesia kaiera
Poesia kaiera
Gabriel Ferrater
itzulpena: Aritz Galarraga
2015, poesia
64 orrialde
978-84-92468-68-3
Gabriel Ferrater
1922-1972
 
 

 

Jokoak

 

Muturreko auzo batean bizitzeak, artega

ibiltzera garamatza, ziurtasunezko

bazterren bat aurkitu nahiko bagenu bezala, trenkadarena

baino zentzu sendoago bat

eta euri zahar eta hautsezko zoldak jandako

habe piloarena, eta izozki

dendarena, aurrean patinatzen duten

neskekin, eta sei dira patin

kirrinkari pare baterako. Iritsi naiz

Bartzelona tenis klubera, aberatsen

kluba, eta atarian lerrokatutako

autoei begi eman diet, aberatsen

auto izateko borondate zintzoz

beteak: alegia, arima

moduko bat dutela. Laketerako MG bat

dago, modelo berri txikiagokoa;

orain gutxi irakurri dut hauentzat egina dagoela:

une certaine couche d’acheteurs

qui trouvent les modèles existants trop chers;

eta esan nahi du Bartzelonako aberatsak, nik uste.

Hesi ertzetik noa. Alde batean

tenis zelai kaskar bat dago; hor sartzen

dituzte haur hasiberriak, eta beti erortzen zaizkie

pilotak kanpora. Atera da haurra, ile hori-horia

(eta orbanik gabe zuria, ez baitio jartzen

jokoari atentzio berezirik). Inarrosi da

ikusi dituenean kanpoan algarrobo lazgarriak

eta berak tenisean bezain gaizki futbolean

jokatzen duten haur ezinago zikinak: biziago,

hori bai. Ezagun du beldurra

eta atetik beretik, begiekin bilatu du

pilota, eta ez du ikusi arte

utzi babeslekua. Jaso du, eta itzuli da

korrika, lotsaren lotsaz erori,

eta altxatuko balitz orbangabearen tatxa espero zuen

umeteriaren oihu sabelkoia.

     Aurrera darrait, eta orain badakit nora.

Beste jokaleku bat dago, farmazia-produktuen

fabrikako patioan.

Saskibaloian aritzen dira hemen, ilunabarrean.

Gizon-emakumeek, elkarrekin, eguna ahal bezainbat

luzatzen dute, trinkotzen doan

gris lehorraren malutapean.

Ez daude txantxetarako. Barre egiten dute

baina saskibaloian jokatu bitartean, eta talde-jokoa

entrenatzen dute, posizioak probatuz

zelaian, eta aldatuz, eta elkarlotuz.

Gustuko dut arreta neska baten

lanean jartzea. Altuegia da. Marra

hori-gorri fineko elastikoa darama.

Ez da ona saskira jaurtitzen:

zortea du pilotak lo hartzen badio

burdinazko uztaian, eta momentua

luzatzen bada. Barrura erortzen bada, amore emanik,

neskak oihu egiten du eta irri-karkaila:

lakarra du ahotsa, txori handiena bezalakoa.

Baina ondo nahasten du jokoa, eta badu adiskide

on bat: ondoen jokatzen duena.

Neskarengandik pilota jaso, eta ez da

mugitzen: bat-batean hasten da neska korrika

eta markarik gabe jasotzen du baloia eta, zehatz,

itzultzen dio eta, zehatz, leun jaurtitzen du mutilak.

     Ni, dotrinazalea naizenez, gorroto

intelektualez betea, ezin dut sinetsi

elkarri esateko ezer ez izatea dibertitzean,

paketeak egiteaz eta makinarekin idazteaz nekatuta.

Orain begiratzen badiet eta haienganako

enpatia sentitzen badut, sinetsi nahi dut zentzua ematen diotela

dibertiarazten nauten zentzuen jokoari,

oso gaizki lotuak ditudan arren. Sinetsi nahi dut

gorputz horien mugimendu zehatzek

aurrekari egokia ezartzen dutela, ez dakit zerena.

 

Els jocs

Viure en un barri extrem, ens indueix / a caminar inquiets, com si volguéssim / trobar un racó de certitud, algun / sentit més ferm que l’envà de cantell / i el munt de bigues menjat per la crosta / de pols i pluja vella, i la botiga / dels gelats, amb les nenes que patinen / pel davant, i són sis per un parell / de patins estridents. M’arribo fins / al club de tenis Barcelona, que és / un club de rics, i vaig mirant els cotxes / que s’arrengleren a la porta, plens / de la voluntat bona d’ésser cotxes / de rics: com si diguéssim, de tenir / una certa ànima. Hi ha un MG / d’esport, del nou model disminuït / que no fa gaire vaig llegir que ha estat / fet per une certaine couche d’acheteurs / qui trouvent les modèles existants trop chers: / i vol dir els rics barcelonins, suposo. / Vaig vorejant la tanca. En un cantó / hi ha un court mal disposat, on es confinen / els nens principiants, i sempre els cauen / pilotes fora. Surt el nen, tot ros / (i blanc immaculat, car en el joc / no hi posa prou convicció). S’esvera / quan veu a fora uns garrofers dramàtics / i uns nens molt bruts que juguen al futbol / tan malament com ell al tenis: més / vivament, això sí. Coneix la por / i de la porta estant, busca amb els ulls / la pilota, i no deixa el seu recer / fins que l’ha vista. La plega, i se’n torna / corrents, mort de vergonya si ensopega / i s’alça el crit golut de la canalla / que aguaitava una taca de l’albat. / Vaig passejant, i ara sé on em porto. / Hi ha un altre camp de joc, al pati d’una / fàbrica de productes farmacèutics. / Aquí juguen al bàsquet, al capvespre. / Homes i dones, junts, van allargant / el dia tant com poden, sota els flocs / de grisor eixuta que s’atapeeix. / No pilotegen de per riure. Riuen / però juguen al bàsquet, i s’entrenen / pel joc d’equip, provant posicions / al camp, i variant-les i lligant-les. / M’agrada de fixar-me en el treball / d’una noia. Massa alta. Du un mallot / de ratlles fines, grogues i vermelles. / No és bona quan vol tirar al cistell: / té sort si la pilota se li adorm / a l’anella de ferro, i els instants / s’allarguen. Si cau dins, vençuda, / la noia llança un crit i una rialla: / té la veu aspra, com els grans ocells. / Però combina bé, i té un bon amic / pel joc: qui millor juga de tots ells. / Rep la pilota de la noia, i no / la juga: ella de sobte arrenca a córrer / i rep la bola desmarcada i, justa, / la torna i, just, ell tira suament. // Jo, com que sóc un doctrinari, ple / d’odis intel·lectuals, no sé deixar / que no vulguin dir res quan es distreuen, / cansats d’empaquetar o d’escriure a màquina. / Si ara me’ls miro i sento empatia / per ells, vull creure que ells em fan sentit / dins el joc dels sentits que a mi em distreuen / per bé que els tinc molt mal lligats. Vull creure / que els moviments precisos d’aquests cossos / fa un bon precedent, no sé de què.