Poesia kaiera
Poesia kaiera
Gabriel Ferrater
itzulpena: Aritz Galarraga
2015, poesia
64 orrialde
978-84-92468-68-3
Gabriel Ferrater
1922-1972
 
 

 

Gerra txikia

 

Tankeen aurkako minak zeramatzaten, ezdeus

eta astunak sinbolo historiko bat bezain,

aspaldiko usainez bustitako

mantekin bilduak, erromero eta

mando izerdia. Eta halaber

ehiza-hegazkin alemaniarrei kendutako metrailadoreak,

eta txatarra ingeleseko metrailetak.

Bi-hiruko taldetan, elkarrengandik

oso urrun, apal eta temati

lurrera eroritako enbor handi bateko pipiak bezala,

Pirinioak zulatzen zituzten makiek.

Ezagutu ditugun gerren artean

txikienetakoa izan zen. Hilotz bat besterik

ez zidan jarri aurrean. Aragoiko neskato

nekazari batena, kamioi militar batera

igo eta orobat bilakatu zena

sinbolo erraz. Arreta galarazi zien

txoferrari eta mekanikoari, eta hirurak

amildu ziren zubitik behera. Zauri

garbia zuen neskak, interes

gutxikoa, baina autopsia egin zioten

medikuek, oker nabarmen bat

aurkitu zioten orkatilan,

herentziazkoa, arrazaren arbolako

erro urrunek hurrupatua.

Eta momentuko minak, eragin zuen

plazerarekin batera, garrantzia galdu zuten

milaka urteko akats gor eta ezarri

haren aurrean. Banakotasunetik ezer ez.

Gerra izan zen, txiki arren.

Eta nahiz izan itzela, berezitik ez zuen ezer

hartu ninduen higuinak ere, azterketa luzearen une batean

eta eguzkiaren laguntzaz, estalpea

gogor zigortzen baitzuen eta hilerri

xume hura zen gurutze eta hezurrez

betetako larrain elkorra,

heriotzaren kiratsa iruditu zitzaidanean

sexu zikin baten usaina zela. Horrek esan nahi du

gaztea nintzela ni,

gerrara doazenak beste; eta haragiak

beldurra ematen die, eta txikitzen dute, eta bortxatu.

Oro ikurgarri. Ezin oroituzkoa.

 

Petita guerra

Portaven mines antitancs, inútils / i pesades com un símbol històric, / embolicades a les mantes xopes / d’olors antigues, romaní i suor / de mules. I també metralladors / desmuntades dels caces alemanys / i metralletes de ferralla anglesa. / Per grups de dos o tres, molt separats / els uns dels altres, ínfims i tossuts / com els corcs d’una gran soca aterrada, / els maquis foradaven Pirineu. / Va ser una guerra de les més petites / que hem conegut. No em va posar al davant / sinó un cadàver. El d’una noieta / pagesa d’Aragó, que va pujar / a un camió militar, i va fer / també de símbol fàcil. Va distreure / el xòfer i el mecànic, i tots tres / es van anar a estimbar d’un pont. La noia / tenia una lesió clara, gens / interessant, però els metges que feien / l’autòpsia, li van trobar al turmell / una deformitat remarcable, d’origen / hereditari, xuclada d’arrels / molt remotes en l’arbre de la raça. / I el dolor d’un moment, amb el plaer / que el va porta, perdien importància / davant d’aquell defecte mil·lenari, / sord i establert. Res d’individual. / Va ser una guerra, encara que petita. / I encara que fantàstica, tampoc / tenia res de personal, la basca / que em va agafar, un instant de llarg examen / i amb l’ajuda del sol, que castigava / durament el cobert raconer i l’era / hirsuta d’un rostoll de creus i d’ossos / que era aquell cementiri de poblet, / quan la fetor de mort em va semblar / que era l’olor d’un sexe brut. Vol dir / que jo era tan jove com ho són / els que van a les guerres, i la carn / els fa por, i la destrossen i n’abusen. / Tot emblemàtic. Immemorial.