Poesia kaiera
Poesia kaiera
Gabriel Ferrater
itzulpena: Aritz Galarraga
2015, poesia
64 orrialde
978-84-92468-68-3
Gabriel Ferrater
1922-1972
 
 

 

Atra Mater

 

Handiegia da sasitza,

itsasertzeko haizeak

asaldatua.

Hemen, hain leku irekian?

Zergatik, hain lau? Eta oinek

zapaltzen dute zuhurtziaz,

ez ditzala zulo batek menderatu

suge batek bezala, ezustean.

Eta hain isil? Eguzkiak

atzaparkatu begiek zelatatzen dituzte

itzalak. Non, izugarria,

ahotsei ihes eginarazi diena?

     Zink eta egur hanpatuzko

estalpea atera

zaigun arte bidera,

eskale beltz eta zauriz basa bat

bezala (—zertara itzuli zara?

atsoa, beldurraren eremua

zu zara?), ireki da sabela

umeki metalikoz betea

(—barruan zeneraman kalte guztia,

dagoeneko egin duzu-eta):

sobera zeuden bonbak.

     Dar-dar egin du sugandilak.

Belarrak jan du herdoila.

Ez da inor ateratzen. Ez dute gordetzen

errefusa pilo hau.

Arrakalatzen ari da oroitzapenen

zolda lehorra.

Gerra zibil bat,

aerodromo behartsu batzuk.

 

Atra Mater

És massa gran, el camp / de bardissa, excitada / pel vent de vora mar. / Aquí, un lloc tan obert? / Per què, tan pla? I els peus / trepitgem reservats, / que no els doblegui un clot / com una serp, de sobte. / I tan callat? Els ulls / que el sol ungleja, sotgem / ombres. On, la terrible, / que ha fet fugir les veus? // Fins que el cobert de zinc / i de fusta fungosa / que surt al pas com una / captaire negra i fera / de nafres (-tu que tornes? / vella, l’indret de por / eres tu?) s’obre el ventre / ple de fetus metàl·lics / (-si tot el mal que duies / a dintre, ja el vas fer): / bombes que van sobrar. // Vibra una sargantana. / L’herba es menja el rovell. / No surt ningú. No guarden / aquests munts de rebuig. / Es va esquerdant l’eixut / crostisser dels records. / Una guerra civil, / uns aeròdroms pobres.