Poesia kaiera
Aurkibidea
Aurkibidea
Josep Carner
Gauaren goren eta ilunenean, ez dut sentitu nahi
kanpoan burrunbatzen den maiatzaren usaina, eta
txikia da lanpara, nahikoa liburuaren orrialde meheak
argitzeko, poesia, Carner,
zuk atzo eman zenidana. Duela bi urte eta lau hilabete
eman nion liburu hau beste neska bati. Harengan
pentsatuz irakurri ditudan hitzak, eta hark niretzat
irakurri zituenak, eta erabat berri direnak, orain
zuretzat irakurtzen ditudanean, pentsatuz zugan.
Hiruroi hitz egin diguten hitzak, elkarren antza
izatea eragin dutenak. Irauten duten hitzak,
egunak aldatzen diren bitartean, eta zentzuak berritzen,
berriro uler ditzagun eskainiak. Aberri bat nola.
Josep Carner
En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir / l’olor de maig que brunz a fora, i és petita / la làmpara amb què en tinc prou per fer llum / a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner, / que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos / que vaig donar quest llibre a una altra noia. Mots / que he llegit pensant en ella, i ella va llegir / per mi, i són del tot nous, ara / que els llegeixo per tu, pensant en tu. / Mots que ens han parlat a tots tres, i fan / que ens assemblem. Mots que romanen, / mentre ens varien els dies i se’ns muden els sentits, / oferts perquè els tornem a entendre. Com un pàtria.