Poesia kaiera
Aurkibidea
Aurkibidea
Paisaia figurekin
Bi erreaktore zerua zulatuz. Igotzen dira
hautsaren orratza sartu arte
eguzkizko ahanztura zabalaren bihotzean. Lur
arrasean, munduak ezkutatzen du senak ere
ihes egiten diola, eta bira egiten du maltzurkeria geldo
larderiatsuz: erabat bertikal
makurtzen zaigu, eta lerratzen gara bihar erdian
aurkituko dugun bizitzaren
ertzetara. Gaur igandea. Almendrondoek
barre egiten dute, oraindik biluzik, ikusirik beren burua
arroan behera itzal presazkoak
egiten dituzten erreka uretan. Prest,
dena dago prest, eta ezer ez da osorik
udaberri. Dena zaigu
sarkorrago horrela, mehar eta garden.
Dena sinesten dugunez, aberats ustekoak gara.
Zoriontsu zapore bakarra dastatzez,
uste dugu etorkizuna dastatzen ari garela. Bana ditzagun
gu guztiontzat etorriko diren egunak,
laranja baten atalak bezala. Tori.
Paissatge amb figures
Dos reactors corquen el cel. S’enfilen / fins a injectar l’agulla de polsim / al cor del vast oblit solar. Arran / de terra, el món amaga que també / li fuig el seny, i gira amb lenta astúcia / imperiosa: tota vertical / se’ns decanta, i llisquem cap a les vores / del viure que demà ens hi trobarem / al mig. Avui diumenge. Els ametllers / riuen de veure’s, nus encara, en l’aigua / dels rierols que fan les seves ombres / precipitades rasa avall. A punt, / tot és a punt, i res no té sencera / la seva primavera. Tot és més / persuasiu així, prim i translúcid. / Com que ens ho creiem tot, ens sentim rics. / Feliços de gustar tots un sol gust, / ens sembla que tastem futur. Partim-nos / els dies que vindran per tots nosaltres, / com els grillons d’una taronja. Té—