Atra Mater

És massa gran, el camp / de bardissa, excitada / pel vent de vora mar. / Aquí, un lloc tan obert? / Per què, tan pla? I els peus / trepitgem reservats, / que no els doblegui un clot / com una serp, de sobte. / I tan callat? Els ulls / que el sol ungleja, sotgem / ombres. On, la terrible, / que ha fet fugir les veus? // Fins que el cobert de zinc / i de fusta fungosa / que surt al pas com una / captaire negra i fera / de nafres (-tu que tornes? / vella, l’indret de por / eres tu?) s’obre el ventre / ple de fetus metàl·lics / (-si tot el mal que duies / a dintre, ja el vas fer): / bombes que van sobrar. // Vibra una sargantana. / L’herba es menja el rovell. / No surt ningú. No guarden / aquests munts de rebuig. / Es va esquerdant l’eixut / crostisser dels records. / Una guerra civil, / uns aeròdroms pobres.