Poesia kaiera
Poesia kaiera
Alfonsina Storni
itzulpena: Uxue Alberdi
2017, poesia
64 orrialde
978-84-92468-96-6
Alfonsina Storni
1892-1938
 
 

 

Bi hitz

 

Gaur gauean belarrira esan dizkidak bi hitz

arrunt. Bi hitz nekatu,

bi hitz usatu. Zaharraren

zaharrez berri diren hitzak.

 

Bi hitz, hain gozoak, adaxken artetik irazten zen

ilargia nire ahoan pausatu baita. Hain gozoak bi hitzak

inurri bat baitabilkit lepoan eta ez baitut

uxatzeko zirkinik egiten.

 

Hain gozoak bi hitzak

nahi gabe baitiot: o! Bai ederra, bizitza!?

Hain gozoak, hain otzanak,

olio lurrintsuak baitituzte soinera isurtzen.

 

Hain gozoak, hain ederrak,

urduri, nire hatzak

zerurantz higitzen baitira guraizeak iduri,

O, nire hatzek izarrak

nahi litizketek ebaki.

 

Dos palabras

Esta noche al oído me has dicho dos palabras / Comunes. Dos palabras cansadas / De ser dichas. Palabras / Que de viejas son nuevas. // Dos palabras tan dulces que la luna que andaba / Filtrando entre las ramas / Se detuvo en mi boca. Tan dulces dos palabras / Que una hormiga pasea por mi cuello y no intento / Moverme para echarla. // Tan dulces dos palabras / Que digo sin quererlo ¡oh, qué bella, la vida!? / Tan dulces y tan mansas / Que aceites olorosos sobre el cuerpo derraman. // Tan dulces y tan bellas / Que nerviosos, mis dedos, / Se mueven hacia el cielo imitando tijeras. / Oh, mis dedos quisieran / Cortar estrellas.