Poesia kaiera
Poesia kaiera
Oscar Milosz
itzulpena: Patxi de Vicente Arbeloa
2025, poesia
64 orrialde
978-84-19570-40-6
Oscar Milosz
1877-1939
 
 

 

Bidaia

 

Fanny, ene malenkoniatsu zeru koloreko begiduna

Hildakoak! Abia gaitezen Antzinara, zalgurdian…

O sentimenduzko bidea!, eta eguzki zaharren isiltasuna,

Eta anabasa hori zure biloetan.

 

Ene adiskide makala, liho-lore koloreko begiduna!

Postilioi alaiak bizkortzen ditu muinoak

Ihesean kontrako noranzkoan, eta haize amultsuek

Asaldatu egiten dituzte zure Jocelynen hostotxoak.

 

Aintzira hori, aintzira urrun hori, lorea bezain mendrea!

A! bidaia maitagarri hau sekula amaituko ez balitz!

Zure begiak ekaitz aurreko lasaiune geldiak dira;

Dardarka ari da, beroagatik, bideetako gogaitasun zuria.

 

Ibilgailua erritmo gozoan doa aurrera

Ebasle eta museoen herrialde zaharrerantz.

Oihana bedeinka ari zaizue bere adar jostagarriez,

Zure eztulaz harro zauden haur malenkoniatsu hori…

 

Kanta zaharra da, melodia garratz eta dardartia,

Antzinatasunik gabeko lorategian

Txit apal negar egitera datorrena, o ene maitea,

Itzuliko ez den garai zahar zintzo txiro hura gogoan...

 

Voyage

Fanny, ma nostalgique aux yeux couleur de cieux / Défunts ! partons, vers le Jadis, en diligence... / Ô ! la route sentimentale, et le silence / Des vieux soleils, et ce désordre en vos cheveux, // Ma frêle amie aux yeux couleur de fleur-de-lin ! / Le postillon jovial active les collines / En fuite à contre-sens, et les brises câlines / Agacent les feuillets de votre Jocelyn. // Ce lac, ce lointain lac, petit comme une fleur ! / Ah ! puisse-t-il ne point finir, le cher voyage ! / Vos yeux sont les calmes dormants d’avant l’orage / L’ennui blanc des chemins grelotte de chaleur. // Le véhicule roule avec des rythmes doux / Vers le vieux pays des brigands et des musées. / La forêt vous bénit de branches amusées, / Mélancolique enfant fière de votre toux... // C’est la vieille chanson qui vient pleurer tout bas / Dans le parc orphelin de jadis, c’est l’amère / Et chevrotante mélodie, ô ma bien chère, / Du pauvre bon vieux temps qui ne reviendra pas...