Poesia kaiera
Poesia kaiera
Gabriel Ferrater
itzulpena: Aritz Galarraga
2015, poesia
64 orrialde
978-84-92468-68-3
Gabriel Ferrater
1922-1972
 
 

 

Aurpegia

 

Zer pentsamendu bidegabea,

zer izaki miseria

higuingarrikoa

                   (gurpil

burrunbatsuak zapaldutako

sugea, gau osoan

herrestan joan dena:

haragi zaurituzko soka,

geldo zaila, sartu da

lorategi pribatu bateko

egunsentian hiltzera,

eta goiz arrosa eta berdea

nahasi egin du

euli suharren pikor luzeak eragindako

bozkarioak),

                zer laztura

sartu den orain

urratzen erraza den

burmuin honetan,

eta aurpegi gazte hau

urtu da segundo batez,

urtu da argizarizko

maskara bat bezala, eta ikusarazi dit

bertan ezkutatzen den

eta noraino gorroto dugun dakien

zaharraren aurpegi saihetsezina.

 

La cara

Quin injust pensament, / quin ésser de misèria / detestable / (la serp / que una roda tonant / ha aixafat, i que fa / camí tota la nit: / corda de carn ferida, / lenta difícil, entra / a morir dins l’aurora / d’un jardí reservat, / i el matí rosa i verd / es trasbalsa que exulti / un llarg grumoll de mosques / fèrvides), / quin horror / ara s’ha introduït / dins aquest cervell / fàcil de vulnerar, / i aquesta cara jove / s’ha fos per un segon, / s’ha fos com una màscara / de cera, i m’ha fet veure / la cara ineluctable / del vell que s’hi amaga / i sap com l’odiem.