Els jocs

Viure en un barri extrem, ens indueix / a caminar inquiets, com si volguéssim / trobar un racó de certitud, algun / sentit més ferm que l’envà de cantell / i el munt de bigues menjat per la crosta / de pols i pluja vella, i la botiga / dels gelats, amb les nenes que patinen / pel davant, i són sis per un parell / de patins estridents. M’arribo fins / al club de tenis Barcelona, que és / un club de rics, i vaig mirant els cotxes / que s’arrengleren a la porta, plens / de la voluntat bona d’ésser cotxes / de rics: com si diguéssim, de tenir / una certa ànima. Hi ha un MG / d’esport, del nou model disminuït / que no fa gaire vaig llegir que ha estat / fet per une certaine couche d’acheteurs / qui trouvent les modèles existants trop chers: / i vol dir els rics barcelonins, suposo. / Vaig vorejant la tanca. En un cantó / hi ha un court mal disposat, on es confinen / els nens principiants, i sempre els cauen / pilotes fora. Surt el nen, tot ros / (i blanc immaculat, car en el joc / no hi posa prou convicció). S’esvera / quan veu a fora uns garrofers dramàtics / i uns nens molt bruts que juguen al futbol / tan malament com ell al tenis: més / vivament, això sí. Coneix la por / i de la porta estant, busca amb els ulls / la pilota, i no deixa el seu recer / fins que l’ha vista. La plega, i se’n torna / corrents, mort de vergonya si ensopega / i s’alça el crit golut de la canalla / que aguaitava una taca de l’albat. / Vaig passejant, i ara sé on em porto. / Hi ha un altre camp de joc, al pati d’una / fàbrica de productes farmacèutics. / Aquí juguen al bàsquet, al capvespre. / Homes i dones, junts, van allargant / el dia tant com poden, sota els flocs / de grisor eixuta que s’atapeeix. / No pilotegen de per riure. Riuen / però juguen al bàsquet, i s’entrenen / pel joc d’equip, provant posicions / al camp, i variant-les i lligant-les. / M’agrada de fixar-me en el treball / d’una noia. Massa alta. Du un mallot / de ratlles fines, grogues i vermelles. / No és bona quan vol tirar al cistell: / té sort si la pilota se li adorm / a l’anella de ferro, i els instants / s’allarguen. Si cau dins, vençuda, / la noia llança un crit i una rialla: / té la veu aspra, com els grans ocells. / Però combina bé, i té un bon amic / pel joc: qui millor juga de tots ells. / Rep la pilota de la noia, i no / la juga: ella de sobte arrenca a córrer / i rep la bola desmarcada i, justa, / la torna i, just, ell tira suament. // Jo, com que sóc un doctrinari, ple / d’odis intel·lectuals, no sé deixar / que no vulguin dir res quan es distreuen, / cansats d’empaquetar o d’escriure a màquina. / Si ara me’ls miro i sento empatia / per ells, vull creure que ells em fan sentit / dins el joc dels sentits que a mi em distreuen / per bé que els tinc molt mal lligats. Vull creure / que els moviments precisos d’aquests cossos / fa un bon precedent, no sé de què.