Poesia kaiera
Aurkibidea
Aurkibidea
Egunsentia
Badoakit gaua, beste gau bat, eta eroritako
hegazkin erraldoi baten hegoa tartekatu da
urdin trinko haren eta leihoaren artean, eta zalantza egiten dut
berde arina ote den edo zilarra, bizitza
gehiegizkoa inposatuz umetokia
urratzen duen bisturiaren finezia jarraikia bezain
hotza, edo orobat argia bera, anai-arrebak
haserretzeko indar egiteaz nekatzen den umearen
eskua arrakalatzen duenean, auskalo balioko zer
ezkutatzen dienaren itxurak eginez, eta lasaituz doa
harrapakina, eta badakit ez dela ezer aterako
atzo nahigabe handiz nigan zegoenaz beste, eta hotza ematen dit
neure burua egun berri batez begiratzeak, listuz
betetako hezur, mamirik gabeko, gauaz lekora.
Punta de dia
La nit que se me’n va, una altra nit, i l’ala / d’un immens avió caigut s’ha interposat / entre aquell blau espès i la finestra, i dubto / si és un verd tenuíssim o si és plata, freda / com la insistent finor del bisturí que esquinça / l’úter amb la imposició de l’excessiva / vida, o també la llum mateixa, quan clivella / la mà del nen que es cansa de fer força per / irritar els seus germans, fent veure que els amaga / no se sap què de valuós, i va afluixant / la presa, i sé que res no en sortirà que no / fos ahir en mi desconsoladament, i em fa / fred de mirar-me un dia més, pinyol / tot salivat, pelat de polpa, fora nit.