A l’inrevés

Ho diré a l’inrevés. Diré la pluja / frenètica d’agost, els peus d’un noi / caragolats al fil del trampolí, / l’agut salt de llebrer que fa l’aroma / dels lilàs a l’abril, la paciència / de l’aranya que escriu la seva fam, / el cos amb quatre cames i dos caps / en un solar gris de crepuscle, el peix / llisquent com un arquet de violí, / el blau i l’or de les n enes en bici, / la set dramàtica del gos, el tall / dels fars de camió en la matinada / pútrida del mercat, els braços fins. / Diré el que em fuig. No diré res de mi.