Beste hizkuntzetako lanen zerrenda

 

 

PER PRIMERA VEGADA

 

Aquests dies he sentit per primera vegada

que he entès. Que he entès

que no per totes les travesses

s'arriba a Roma,

que no totes les pedres

es modelen en els rierols,

i que siguent l'autumne

perquè no deixa de ploure en el meu cor.

 

Doncs massa vegades he sembrat entre pedres,

a la vora del camí

en llunyanes terres a l'altra banda dels oceans del nord i occident,

i encara semblant verd i humit

en un prat ple de mala herba,

amb l'esperança de flors de color,

de gràcils plantes de tija robusta,

i sempre,

confiant

com les cabres,

trobar

plantes de belles fulles i brots saborosos:

 

Cossos esvelts,

de membres bonics,

cabells clars i ulls verds,

que en agafar-se dels costats

se sentin forts i suaus;

de pell dolça,

grossos llavis

i carn forta i fibrosa,

que en tocar-los

semblin peres primerenques,

i en acostar-nos-hi

són com aigua fresca de la deu,

com si estiguéssim suats i assedegats

en el Profund Sud d'Amèrica del Nord

—Alabama, Tennessee, Arkansas—

en un quinze d'agost.

 

Doncs aquests dies he entès per primera vegada

que, com les falgueres d'Irlanda i a Islàndia la molsa,

amb tempestes —i aire fred— floreix l'amor,

es fertilitza la terra,

i sorgeixen les grans esperances.

Doncs a les ciutats de Grècia, Egipte i Assíria,

a les planes de Xina,

en la martiritzada terra del Japó,

als racons foscos d'Escandinàvia, i a les clarors del Yucatàn,

a mesura que els cabells es fan blancs i mentre s'acosta el capvespre,

sempre hem anat a la recerca d'aquest únic fruit:

l'esperança d'aquest cos que abraçar voldríem.

 

LEHENENGOZ

Egunotan senditu dut lehenengoz / ulertu dudala. Ulertu dudala / bidezidor guztietan gaindi / ez dela Erromara heltzen, / errekastoetan ez direla harri guztiak leuntzen, / eta larrazkena delarik / zergatik nire bihotzean ez duen atertzen. // Sarritxutan erein baitut harrien gainean, / bidebazterretan, / ipar eta sartaldeko ozeanoez bestaldean dauden herri urrunetan, / eta berde eta harro eman arren / belar txarrez beterik baizik ez zegoen zoropilean. / Lore koloretsuen itxaropenaz, / zuztar zinbeleko zuhaxka sotilen esperoan, / eta beti ere, / ahuntzei bezala, / hosto eder eta ernamuin gozoko zaizkidan landareak / batuko nituelakoan: // Gorputz lirain, / lohadar zirats, / ile holli eta begi berdedunak, / gerritik oratzean / mardul eta fin senditzen direnak; / azal gozo, / ezpain lodi, / haragi gogor eta zailekoak, / ukitzean / ekaineko txermenen antzeko somatzen direnak, / edo eta gertutik heltzean / ur freskodun iturburuen pareko, / bero eta egarri bagina bezala / Iparrameriketako Hego Sakonean / —Alabama, Tennessee, Arkansas— / agorrilaren hamabostean. // Egunotan ulertu baitut lehenengoz, / Irlandan irak eta goroldioak Islandian bezala, / erauntsiez —eta haize hotzaz— ernaltzen direla amodioak, / lurra emankor bihurtzen, / sortzen esperantza onak. / Grezia, Egipto, Asiriako hirietan, / Txinako lautadetan zehar, / Japoniako lur martirian, / Eskanbinabiako zoko ilun, Jukatango argietan, / ileak urdindu ahala, ilunabarra hurbildu bitartean, / ibili garelako beti fruitu bakarrorren antsietan: / besarkatzea beharrezko zaigun gorputzaren esperantzan.

 

 

© Andolin Eguzkitza
© de la traducció: Manel Alonso / Andolin Eguzkitza

 


www.susa-literatura.eus