PER PRIMERA VEGADA
Aquests dies he sentit per primera vegada
que he entès. Que he entès
que no per totes les travesses
s'arriba a Roma,
que no totes les pedres
es modelen en els rierols,
i que siguent l'autumne
perquè no deixa de ploure en el meu cor.
Doncs massa vegades he sembrat entre pedres,
a la vora del camí
en llunyanes terres a l'altra banda dels oceans del nord i occident,
i encara semblant verd i humit
en un prat ple de mala herba,
amb l'esperança de flors de color,
de gràcils plantes de tija robusta,
i sempre,
confiant
com les cabres,
trobar
plantes de belles fulles i brots saborosos:
Cossos esvelts,
de membres bonics,
cabells clars i ulls verds,
que en agafar-se dels costats
se sentin forts i suaus;
de pell dolça,
grossos llavis
i carn forta i fibrosa,
que en tocar-los
semblin peres primerenques,
i en acostar-nos-hi
són com aigua fresca de la deu,
com si estiguéssim suats i assedegats
en el Profund Sud d'Amèrica del Nord
Alabama, Tennessee, Arkansas
en un quinze d'agost.
Doncs aquests dies he entès per primera vegada
que, com les falgueres d'Irlanda i a Islàndia la molsa,
amb tempestes i aire fred floreix l'amor,
es fertilitza la terra,
i sorgeixen les grans esperances.
Doncs a les ciutats de Grècia, Egipte i Assíria,
a les planes de Xina,
en la martiritzada terra del Japó,
als racons foscos d'Escandinàvia, i a les clarors del Yucatàn,
a mesura que els cabells es fan blancs i mentre s'acosta el capvespre,
sempre hem anat a la recerca d'aquest únic fruit:
l'esperança d'aquest cos que abraçar voldríem.
LEHENENGOZ
Egunotan senditu dut lehenengoz / ulertu dudala. Ulertu dudala / bidezidor guztietan gaindi / ez dela Erromara heltzen, / errekastoetan ez direla harri guztiak leuntzen, / eta larrazkena delarik / zergatik nire bihotzean ez duen atertzen. // Sarritxutan erein baitut harrien gainean, / bidebazterretan, / ipar eta sartaldeko ozeanoez bestaldean dauden herri urrunetan, / eta berde eta harro eman arren / belar txarrez beterik baizik ez zegoen zoropilean. / Lore koloretsuen itxaropenaz, / zuztar zinbeleko zuhaxka sotilen esperoan, / eta beti ere, / ahuntzei bezala, / hosto eder eta ernamuin gozoko zaizkidan landareak / batuko nituelakoan: // Gorputz lirain, / lohadar zirats, / ile holli eta begi berdedunak, / gerritik oratzean / mardul eta fin senditzen direnak; / azal gozo, / ezpain lodi, / haragi gogor eta zailekoak, / ukitzean / ekaineko txermenen antzeko somatzen direnak, / edo eta gertutik heltzean / ur freskodun iturburuen pareko, / bero eta egarri bagina bezala / Iparrameriketako Hego Sakonean / Alabama, Tennessee, Arkansas / agorrilaren hamabostean. // Egunotan ulertu baitut lehenengoz, / Irlandan irak eta goroldioak Islandian bezala, / erauntsiez eta haize hotzaz ernaltzen direla amodioak, / lurra emankor bihurtzen, / sortzen esperantza onak. / Grezia, Egipto, Asiriako hirietan, / Txinako lautadetan zehar, / Japoniako lur martirian, / Eskanbinabiako zoko ilun, Jukatango argietan, / ileak urdindu ahala, ilunabarra hurbildu bitartean, / ibili garelako beti fruitu bakarrorren antsietan: / besarkatzea beharrezko zaigun gorputzaren esperantzan. |
© Andolin Eguzkitza
© de la traducció: Manel Alonso / Andolin Eguzkitza