Susa-ko liburuak

UNA IMATGE ANTIGA

A Hadassa Moscovici

Són dos quarts de set de la tarda,

de l'últim dijous de març, de dijous sant,

i aquest dia gris que em fa sentir com un faig entre pins

m'ha dut el teu record.

És un record antic

el que tinc de tu,

recordo que encara m'impulsa cap a tu,

tan pregon,

centre de tantes vives sensacions.

Et vaig conèixer a l'institut de lingüística,

i encara tot i no ser bella, te'm vas fer atractiva,

d'ulls negres, cabell rull i roba

poc adient.

Començàrem a parlar i

de sobte em vaig adonar,

oh, Hadassa, quanta era la teva energia,

quina la teva força i poder. Però no em vas esglaiar.

I et vaig començar a estimar.

I al tercer dia

m'invitares a prendre un te en la teva cambra.

Parlant pausadament com sempre,

em vas contar moltes coses.

Que havies nascut a Romania,

i que no ets capaç d'escoltar música i llegir alhora.

Que et vas criar a Israel,

i que no et duies massa bé amb ta mare;

que havies passat la pubertat a Noruega,

i que estimaves sobretot el teu pare;

que feia quinze anys que vivies a Hamburg,

i que hi tornaries al cap de poc de temps.

I aleshores,

a l'igual que els núvols el cel d'aquella ciutat,

així es va apoderar de mi la foscor.

Més endavant et vaig visitar dues vegades.

Em vaig descalçar per entrar en la teva casa,

i durant tristes tardes d'aquella bella ciutat del gris nord

parlàrem,

parlàrem molta estona

com si els segons se'ns volguessin escapar.

Vam anar pels llacs,

ens vam obrir l'un a l'altre el cor,

i una vegada,

després del sopar al capvespre,

trencàrem la conversa que manteníem des d'aquell primer dia i em digueres:

«Per a això no hi ha cap possibilitat».

I vaig continuar amb alegria escoltant les teves paraules,

els teus murmuris suaus.

Després vaig marxar.

Durant molt de temps

vam continuar escrivint-nos,

estimant-nos per carta

i pensaments.

Però aquest prim fil també es va trencar, Hadassa.

I avui, d'altra banda,

en aquesta vesprada de març que sento tan fosca i obaga,

Hadassa,

encara t'estimo,

flor bruna d'Hamburg,

gentil noia de poderós cor.

ASPALDIKO IRUDI BAT

Arratsaldeko sei t'erdiak dira, / martxoko azken ostegunekoak, ostegun saindukoak, / eta pinuen arteko pagoa bezala uzten nauen egun goibelak / zure oroitzapena ekarri dit. // Oso da aspaldikoa / zugandik daukadan gomuta, / oraino ere zugana nerakarren gogoa, / hain sarkor, / hainbeste zentzazio bipilen bilgunea. // Linguistika-institutuko liburutegian ezagutu zintudan, / eta eder ez izateagatik ere, erakargarri agertu zintzaizkidan, / begi beltz, ile kirru eta jantzi / ez hain egoki. / Berbetan hasi ginen eta / behingoan jakin nuen, / oi Hadassa, zein zen zure kemena, / zelakoa zure oldar eta larderia. Baina ez ninduzun izutu. / Eta maitatzen hasi nintzaizun. / Eta hiru egungarrenean / tea hartzera gomitatu ninduzun zeure gelara. // Beti bezala behera mintzo, / gauza asko kondatu zenidan. / Errumanian jaio zinela, / eta ezin zenezakeela musikarik entzun eta irakurri batera. / Israelen hazi, / eta amarekin ez zenuela lar ondo konpontzen; / Norvegian eman zenuela neskazaroa, / eta aita oroz lehen maite; / azkenengo hamabost urtean Hamburg-en bizi izan zinela, / eta laster ostera ere itzultzekotan zeundela. / Eta orduan / Hamburg-eko zerua hodeitzarrek bezala / ilunak ninduen harrapatu. // Gero birritan egin nizun bisita. / Zure etxean sartzeko oinetakoak erantzi nituen, / eta iparralde arreko hiri ederrorren arratsalde hitsetan / berba egin, / berbaz luze, / segundoak itzuri nahiko balira bezala. // Lakuetan barrena ere ibili ginen, / elkarri bihotzak erakutsi, / eta behin, / gaualdera afaldurik, / lehen egun hartatik geneukan elkarrizketa apur baten moztuta, / esan zenidan: / «horretarako ez dago aukerarik». / Eta segitu nuen pozik zure berbak, / zure murmurio leunak entzuten. // Gero alde egin nuen. // Luzaro / elkarri segitu genion idazten, / elkar / gutunez eta gogoetez maitatzen. / Baina firu hori ere eten egin zen, Hadassa. // Eta haatik, egun, / hain ainube eta ozpel senditzen dudan martxoko arratsaldeonetan, / Hadassa, / haatik, oraino ere maite zaitut, / Hamburg-eko lili beltzarana, / bihotz bortitzeko neska panpoxa.