HE VIST UN HOME VELL AL BELL MIG D'UNA GRAN CIUTAT
Núvols bruts en els ulls,
un munt de cases llardoses
perdudes en línies de carrers immunds,
tant de color de galtes èbries
desfet en el no-res.
De cos vell,
vius ulls blaus,
les mans seques sobre el bastó,
¿on tens la teva ment,
resignat company?
Tremolant, amb llàgrimes t'he vist
mirant cap amunt
per les teves ulleres trencades,
¿on tens el teu esperit,
amic desconegut?
De pell pansida
podrida per la pobresa,
i encara així venturós
a falta d'una altra cosa.
Que Déu t'ajudi!
|
HIRITZAR BATEN ERDIAN GIZON ZAHAR BAIT IKUSI DUT
Hodei zikinak begietan, / etxe satsu pilo / kale likitsetako lerroetan galduak, / hainbeste masail lodi mozkortien gorria / ezerezean azkendua. // Gorpuzkera zaharra, / begi urdin biziak, / konkaren gainean esku zimurrak, / non daukazu gogoa / lagun etsia? // Dardaraz, malkoz ikusi zaitut / zeure betaurreko hautsietatik / gorantza begira ari, / non daukazu izpiritua / adiskide ezezaguna? // Azal zimela / pobreziak usteldua, / dohatsua halaz ere / besterik ezean. / Jainkoak lagun zaitzala!
|
© Andolin Eguzkitza
© de la traducció: Manel Alonso / Andolin Eguzkitza
www.susa-literatura.eus
